Oberta la convocatòria del Premi Pere Capellà 2018 de teatre fins al 8 de setembre
El premi de teatre dels Premis Octubre es va recuperar l’any passat, amb el nou nom de Pere Capellà, gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Cultura, a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB). La convocatòria per a 2018 ja roman oberta i el termini de presentació de les obres aspirants és fins al dissabte 8 de setembre.
El jurat per a la convocatòria d’enguany està integrat per Joan Guasp (mallorquí), Carme Planells (eivissenca), Aina Tur (menorquina), Lluís Pasqual i Abel Gurainos (director de l'Institut Valencià de Cultura).
El Premi Octubre de teatre del 2017 el va guanyar Manuel Molins amb l’obra “Poder i Santedat (els àngels de Sodoma)”, una història amb els papes Benet XVI i Francesc com a personatges protagonistes i que suposa una denúncia de la corrupció econòmica i l’homofòbia existents a l’Església Catòlica.
Publicada per l’editorial 3i4, la presentació del text ja editat es va fer a Palma el passat 3 de maig de 2018 a càrrec de la consellera Fanny Tur, l'autor Manuel Molins, Eliseu Climent, organitzador dels Premis Octubre, i Margalida i Llorenç Capellà, fills de Pere Capellà.
En aquesta ocasió, l’aportació econòmica efectuada per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports a través de l’IEB va ser de 4.984 €.
Informació i bases de la convocatòria: http://http://www.tresiquatre.cat/fitxers/documents/Triptic_premis_octubre_BASES_2018.pdf
Pere Capellà
Pere Capellà i Roca va néixer a l'Algaida, Mallorca, el 1907 i morí a Palma, en el Terreno, el 1954. Destaca com a poeta, dramaturg i mestre. Home profundament compromès amb el seu temps i els seus ideals, va iniciar la carrera militar i va arribar a ser oficial de l'exèrcit republicà, així com cap d'Esquerra Republicana d'Algaida. No obstant això, la seva vocació fou la docència, tot i que sols va poder exercir-la durant breu temps, ja que les circumstàncies polítiques li ho van impedir aviat. En acabar la Guerra Civil i a causa de la seva ideologia i militància política, Capellà fou represaliat i empresonat durant quatre anys.
Literàriament, Pere Capellà ens ha deixat exemples de la seva qualitat poètica amb el recull Cançons republicanes (1931), o amb poemes com Jo sóc català i Així arriben els vençuts. Moltes de les seves peces apareixen signades amb el pseudònim de Mingo Revulgo. Igualment va publicar nombrosos articles periodístics amb un marcat contingut polític i social, en castellà, en diaris i revistes de l'època com Baleares, Cultura Obrera o La Voz de Porreras.
El gran reconeixement popular, però, li va arribar a la dècada dels anys 40 i 50, quan, empès per Manuel Sanchís Guarner, va començar a cultivar el teatre. Destaquen les obres L'amo de son Magraner (1949), Sa Madona du es maneig (1950), El carrer de les tres roses (1952) o El rei Pepet (1954) que constitueixen el punt de partida per a un nou teatre a Mallorca, amb una llengua col·loquial, però rica, eficaç per presentar els seus ideals ètics i polítics. El teatre de Pere Capellà conté escenes plenes d'humor, tretes de la vida rural mallorquina, però també de les noves formes de vida.
Pere Capellà va ser mestre de les noves generacions d'autors teatrals, però va morir prematurament el 17 de desembre de 1954. Coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort, s'està revisant la seva figura i es succeeixen els actes i homenatges en honor seu. De la mateixa manera, moltes de les seves obres estan en procés de publicació i reedició.
