Les XXXVI Jornades d’Estudis Històrics Locals sobre Els jueus a les Balears seran el novembre a Menorca
Obert, fins al 15 de juliol, el termini per presentar-hi propostes de comunicacions
Les XXXVI Jornades d’Estudis Històrics Locals, que organitza la Conselleria de Cultura, Participació i Esports a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics, estaran dedicades a Els jueus a les Balears. Presència, expulsió i repressió, i que tendran lloc els dies 22, 23 i 24 de novembre de 2018 a la seu de l’Institut Menorquí d’Estudis (Maó, Menorca), coincidint amb els 1.600 anys de la "Circular del bisbe Sever de Menorca sobre la conversió dels jueus" (any 418) i després que els dos anys anteriors fossin a Eivissa (2017) i Formentera (2016).
El termini per presentar-hi propostes de comunicacions ja s’ha obert fins al 15 de juliol.
Les propostes s’han d’adscriure a una de les tres ponències següents.
1. Els jueus de l’antiguitat a l’edat mitjana
Des de l’antiguitat fins a l’edat mitjana, la presència jueva a les Illes Balears va deixar unes etapes i uns espais on encara es pot fer una ullada històrica. L’època medieval és el període de més esplendor de la comunitat jueva a les Illes Balears: les seves activitats i les contribucions en la societat local són encara motiu de memòria i estudi. Entre els segles XIII i XIV, els jueus aporten una singularitat gens menyspreable que cal analitzar amb la calma dels documents històrics i dels testimonis conservats.
2. Conversió, repressió i Inquisició a l’època moderna
Després de la violenta desfeta de 1391 i la conversió obligada de 1435, la història de les comunitats jueves a les Balears es caracteritzà per una repressió sistemàtica i generalitzada. Les comunitats de conversos van morir o van sofrir l’exili o l’oblit, i la seva particularitat es va convertir en el més gran dels silencis. Aquesta situació va generar, a la pràctica, la desaparició pública de les seves expressions i la uniformització religiosa a les Balears. Malgrat tot, i amb moltíssimes dificultats, la seva presència va continuar sent una realitat encara perceptible a les Illes.
3. Els xuetes i la presència jueva contemporània
Una part dels descendents dels jueus mallorquins forjà una comunitat singular amb força presència a les Balears: els xuetes. La comunitat xueta va patir la repressió, l’odi i els processos inquisitorials que van estigmatitzar-ne les formes de vida al llarg del temps. Els seus llinatges, així com la gastronomia, les estructures familiars, les tradicions i l’estigma social, han perdurat al llarg del temps i són part de la seva identitat com a col·lectiu fins a l’època contemporània. Les activitats econòmiques, polítiques, socials i culturals de la «gent del carrer» són motiu d’anàlisi històrica.
Les propostes han de tenir una extensió de 3.000 caràcters com a màxim (comptant els espais i la bibliografia), i s’han d’acompanyar d’un currículum breu i les dades personals de l’autor: nom i llinatges, adreça postal, municipi, codi postal, telèfon i adreça electrònica. Les propostes s’han d’enviar a l’adreça electrònica publicacions@iebalearics.org.
Formen el comitè científic avaluador de les propostes: Jordi Maíz (UNED), Matilde Morcillo (UCLM), Eduardo Pascual (UIB) i Lluís Tudela (UNED).
A més, s’ha sol·licitat el reconeixement de la participació en les Jornades com a activitat formativa especialitzada i transversal del doctorat en Història, Història de l’Art i Geografia (THAG).
