The Institut d’Estudis Baleàrics and the Institut d’Estudis Catalans present a work on bird names in the Balearic Islands

El llibre es presentarà davant el públic general el 20 de juny a les 19:30h a l’Arxiu del Regne de Mallorca

L’Atles ornitonímic de les Illes Balears és una obra de geolingüística coeditada per l'Institut d'Estudis Baleàrics i l'Institut d'Estudis Catalans amb el suport de l'Obra Social La Caixa, l'Ajuntament de Santanyí i el Consell de Mallorca. Han intervingut a la presentació els autors, Cosme Aguiló (filòleg) i Antoni Mestre (ornitòleg), acompanyats per  Francesc M. Rotger, director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Damià Pons, delegat de l'Institut d'Estudis Catalans a Palma, i Rafel Maria Creus, Director Insular de Cultura del Consell de Mallorca.

Aquesta obra de geolingüística recull i cartografia amb pretensions d’exhaustivitat els noms populars dels aucells de tot el territori de les Illes Balears i n’identifica els referents. Va adreçada als filòlegs i als ornitòlegs, però també al públic sensibilitzat pels temes de llengua i de naturalesa. Francesc M. Rotger, ha destacat que “una de les prioritats de l’Institut d’Estudis Baleàrics és fer possible que treballs científics com aquest vegin la llum”. En la mateixa línia, Damià Pons s’ha referit al llibre com una “obra monumental” i ha agraït la feina i el voluntarisme dels dos autors. Rafel Maria Creus ha afegit que la intenció del Consell de Mallorca és que el volum sigui a totes les biblioteques de Mallorca.

El treball de camp, amb algunes interrupcions, es va fer entre els anys 1989 i 2005. Els autors han explicat que la investigació va començar amb una recerca local per conèixer les variacions dels noms de les aus entre els diferents nuclis de Santanyí i va anar creixent fins a abastar totes les localitats històriques del territori balear. “No és un document normatiu sinó descriptiu, un retrat sincrònic de la llengua catalana tal com es parla a les Illes” ha explicat Cosme Aguiló. Per recollir les dades’ s’entrevistaren un total de 651 persones pertanyents a 126 nuclis històrics de les quatre illes i es realitzaren 501 enquestes mitjançant les quals es recolliren 1903 noms populars per a 148 espècies i dues subespècies. Per tractar de manera pràctica tota la informació es creà una base de dades que conté més de 34000 registres, cadascun dels quals correspon a un ornitònim de referent identificat per la persona entrevistada. El resultat ha estat plasmat sobre 171 mapes que per regla general tenen una gran variació, ja sigui lèxica o fonètica, i s’il·lustren amb imatges dels aucells i explicacions dels materials obtenguts. Sovint s’aporten noms congèneres d’altres llengües i de vegades es fan aclariments etimològics. Per qüestions d’espai, els noms dels animals es representen en els mapes mitjançant símbols que són interpretables a través d’una llegenda feta en escriptura convencional i les respectives transcripcions fonètiques s’inclouen en una relació alfabètica que es troba al final.